CASTAÑUELAS, FOLKLORE, POSTISSES, SONIC ROOM

Per què es constipen les postisses?

2. POSTISSA f. 
Castanyola, instrument de percussió (País Valencià); cast. castañuela, postiza.

Les castanyoles, castanyetes o postisses són un instrument idiòfon de percussió consistent en dues peces de fusta o d’os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l’altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses.[1]

Els noms de castanyoles o castanyetes deriven del fruit del castanyer (Castanea sativa), per la semblança de la seva forma amb la d’una castanya. La majoria de llengües europees tenen un nom semblant: castanhetas (portuguès i occità), castagnette (francès i italià), castanet (anglès), Castagnette (alemany).[2]

El nom de postisses és usual en certes localitats valencianes.[3]

 


 

Extracte de l’entrevista amb Leandro, mestre postisser de la Font de la Figuera:

[…]

Alguns secrets de la postissa

“A força de treballar i experimentar amb la postissa, m’he donat compte dels defectes de moltes postisses que fabricaven els antics artessans, i de moltes de les falses creènces sobre este instrument”

Conversant amb Leandro se m’aclarixen algunes llegendes i curiosistats que tots alguna vegada hem sentit sobre les postisses.

Les compartisc:

La postissa a base de tocar-la va agarrant sò

Leandro comenta que això no és cert… “si la postissa sona mal és per que no està ben construïda, i no té els suports ben fets. La postissa ha de sonar bé des de primer hora”

La postissa es costipa

Leandro m’aclareix que el que realment passa és que “amb l’ús, la postissa va desafinant-se i que al cap del temps se li ha de fer un afinat… També cal tenir en compte que quan la fusta es fa blanca és perque està molt seca, i cal hidratar-la amb oli d’oliva”.

La postissa sona diferent segons la fusta de que estiga feta

És cert que les postisses de granadillo o èban repiquen amb un sò més cristal·lí i pur. Les de les altres fustes (albercoquer, ginebre, acàcia…) donen totes un sò semblant i més apagadet, que a Leandro, segons em confessa, li agrada més per al nostre folklore.

Les postisses repicadores

Sabut és que dels dos parells de postisses, un és el que repica amb un sò més agut. Però, com es defineix quin és el parell repicador? Leandro em conta que ell determina les postisses repicadores fent-les una cambra de ressonància un poc més xicoteta. Altres fabricants ho determinen a posteriori, triant d’entre les postisses aquelles que per casualitat eixen amb un sò més net.

Per què a València a la castanyola li diem postissa

Em respón Leandro que José de Udaeta, conegut ballarí i coreògraf català de dansa espanyola, a la seua obra La castañuela Española diu que en València la castanyola es diu postissa, per ser una cosa “postissa a la mà”.

[…]

 

 

Fonts:
La Viquipèdia
Entrevista complerta a BlogDanses

Entradas relacionadas

Deja un comentario